La Sensibilitat Química Múltiple
Què és?
La sensibilitat química múltiple (SQM) és una síndrome clínica que engloba diverses situacions en les quals la persona presenta signes i símptomes variats i persistents derivats de la pèrdua de tolerància a l’exposició aguda o crònica a productes químics continguts al medi ambient i que habitualment són ben tolerats per d’altres persones.
Quins són els principals agents sensibilizants?
En les darreres cinc dècades han aparegut en el nostre entorn més de 100.000 nous productes químics diferents, molts dels quals no han estat avaluats respecte a la seva tolerància, seguretat o efectes a llarg termini sobre l’ésser humà. La major part d’aquests productes amb els que contactem quotidianament deriven dels combustibles orgànics (petroli, gasolina i d’altres hidrocarburs d’on surten els dissolvents, plàstics i pintures) els compostos clorats (productes de neteja i sanejament) i cosmètics. El productes fosforats dels que deriven molts insecticides són els principals i més potents agents sensibilitzants. Els insecticides organofosforats s’utilitzen fins i tot en models experimentals d’inducció de SQM en animals. El desencadenament de SQM pot ser l’exposició única a dosis elevades, o reiterades a un o diversos productes tòxics, tot i que no sempre es constata aquest antecedent. L’àmbit habitual d’exposició és el laboral, però també cal tenir en compte l’àmbit domèstic o l’exposició accidental. Els desencadenants alimentaris també s’han de considerar, tot i que el seu efecte concret és de difícil constatació.
Quins són els símptomes?
La SQM és una malaltia amb expressió sistèmica i pot donar símptomes molt diversos a diversos òrgans. En les fases inicials, el malalt que s’exposa a desencadenants químics ambientals sol presentar de manera brusca signes irritants de mucoses (rinitis, conjuntivitis, faringitis) i de via respiratòria (sinusitis, laringitis, traqueobronquitis) que s’aguditzen amb les noves exposicions. També és freqüent la tos irritant i la sensació dispneica que pot correlacionar-se amb broncospasme, així com la difonia i la dermatitis irritant facial o generalitzada amb eritema i pruïja cutanis. Aquests símptomes es fan cada vegada més persistents, tot i no fer reexposicions tòxiques i se’n van afegint d’altres d’esfera neurològica (cefalea, confusió mental, fatiga, insomni, trastorns de memòria i concentració), digestiva (nàusees, vòmits, diarrea, intolerància alimentària), reumatològics (dolor osteomuscular generalitzat, miàlgies) i psiquiàtrics (angoixa, depressió, irritabilitat).
Com es diagnostica?
El diagnòstic de la SQM és clínic, basat en una sèrie de símptomes que presenten els malalts. Els primers criteris diagnòstics de SQM es van establir per consens l’any 1989 i es van modificar l’any 1999. S’anomenen criteris de Bartha i col•laboradors. Actualment un comitè internacional d’experts els està revisant i ha fet una nova proposta, encara no validada, que consisteix en:
CRITERI DIAGNÒSTIC PRIMARI: El subjecte pateix símptomes recurrents davant d’exposicions químiques a nivells considerats menors dels que generalment causen efectes adversos en l’ésser humà.
CRITERIS DIAGNÒSTICS SECUNDARIS (se n’han de complir més de 6 d’una llista de 12)
- Afectació CRÒNICA, persistent durant més de 3 mesos.
- Els símptomes MILLOREN o desapareixen quan cessa l’exposició química.
- Existència de REACTIVITAT que es generalitza a productes que prèviament es toleraven.
- Els símptomes ocorren davant l’exposició a SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES DIVERSES, no relacionades.
- Desenvolupament de símptomes SIMILARS davant l’exposició a productes similars.
- Els símptomes poden VARIAR molt respecte al moment d’inici, temps de recuperació, intensitat, freqüència i durada.
- Intolerància de nou a l’ALCOHOL o productes farmacèutics.
- Els símptomes NO ES LIMITEN a un sol òrgan o sistema.
- S’ha de verificar l’existència de DISFUNCIÓ ORGÀNICA, incloent (però no limitat a): cor, sistema endocrí, fetge. Sistema immunològic, neurocognitiu, neurològic, pulmonar i rinitis no atòpica.
- Alteracions de L’ESTAT D’ÀNIM, incloent depressió reactiva, ansietat- tensió, confusió, fatiga i angoixa.
- DISFUNCIÓ SEXUAL.
- Dificultat en mantenir tasques usuals i activitats de vida quotidiana, amb reducció de QUALITAT DE VIDA, i de capacitat per a accedir a serveis mèdics o hospitalaris.
No es disposa de cap prova analítica de sang o orina, ni cap d’altra exploració d’imatge que permeti confirmar el diagnòstic. Tot i així, en aquests pacients s’han de realitzar algunes exploracions que permetin excloure d’altres causes de la seva malaltia.
Tractament
L’actuació més important en la SQM és la d’evitar la reexposició als agents desencadenants, per petita que sigui. Actualment no es disposa de cap tractament etiològic o específic per a aquesta malaltia. Al no conèixer-se bé les seves bases fisiopatològiques, és poc probable arribar a aconseguir un control complert dels símptomes. L’evolució de la simptomatologia dels pacients és crònica i persistent, i els obliga a modificar les activitats de vida quotidiana per no exposar-se als productes enfront als quals són sensibles. Per si sola aquesta malaltia no posa en risc la vida dels pacients, i no solen precisar ingrés hospitalari. Cal recordar que la SQM pot estar associada a d’altres processos o problemes de salut independents, com pot ser l’asma bronquial o l’al•lèrgia.
Dr. Joaquim Fernández Solà Consultor sènior de Medicina Interna
Coordinador de la Unitat de Fatiga Crònica. Hospital Clínic.
Professor agregat de Medicina, Universitat de Barcelona.
Article aparegut a la revista Biorritmes (núm. 22) www.biorritmes.com
